El tècnic del Noia diu que, esportivament, jugar al 'grup de la mort' és "un plaer i un espectacle".

Ferran, a les portes de la presentació oficial del primer equip, quina valoració fas d'aquesta primera part de pretemporada?

La pretemporada està sent bona, hi ha bon ambient i la càrrega física està sent el més important. Encara no hem jugat cap partit i ja en tenim ganes. El més important per un esportista és poder competir.

Aquest divendres el Noia 2011/12 juga el seu primer partit. Com afrontes aquest matx?

El partit de Presentació, per diferents circumstàncies, ens arriba massa aviat... arribarem amb molta càrrega física i el que més m'interessa valorar és l'actitud dels jugadors i la seva ambició, en això no es poden fallar, la resta encara és molt aviat per poder treure conclusions. Els resultats durant les pretemporades sempre són enganyosos, tot i que quan surts a la pista tothom vol guanyar.

El primer equip compta enguany amb dues baixes. Jordi Aragonès va marxar del Noia agraint la feina feta pel president i pels entrenadors que ha tingut. També va fer públic el seu desig de tornar a defensar la samarreta negra i vermella. Com valores el seu pas pel primer equip?

El Jordi és un noi excepcional per l'edat que té. És agraït i respectuós amb el Club i amb els seus companys i és un noi molt estimat al vestuari. Crec que ha d'agafar minuts ,i aquí, de moment, ho té més difícil. Si enlloc d'estar al Noia estigués a un altre Club, segurament ja seria un jugador important. No ens oblidem que l'any que vam ser Campions de la Copa del Rei el Jordi ja entrenava amb nosaltres. El Jordi està cedit un any, crec que l'any que vé creixerà molt com a jugador. Li desitjo tota la sort del món i espero que ben aviat torni a jugar al Noia.

I d'alta només n'hi ha hagut una, la de Jaume Farrés. Què n'esperes d'ell?

El Jaume ja havia estat a la òrbita del Noia abans d'aquest any. Espero que el Jaume fagi més competitiu l'equip. És un bon defensor amb un bon xut i molta arribada, també té facilitat per fer gols, és un jugador molt resolutiu davant del porter. Espero que lluiti molt per tenir un lloc en el 5 inicial i que apreti als que "teòricament" ho han sigut fins ara. El que més m'agrada del Jaume són les ganes que té de fer-ho bé. Segur que ens ajudarà molt.

Dissabte passat va tenir lloc el sorteig de la Lliga Europea. Com valores el fet d'estar per segon any consecutiu al 'grup de la mort'?

Esportivament és un plaer i un espectacle. No tothom pot jugar contra aquests "súperequips-professionals". Aquests són els partits que realment motiven, que et fan estar nerviós i expectant tota la setmana. Estem entre els 16 millors equips d'Europa. Molts Clubs pagarien per estar on estem nosaltres. Som uns privilegiats. Hem de tornar a estar molt forts a casa. Hem de guanyar a les Açores i després omplir l'Ateneu i apretar a tots els equips que vinguin fins guanyar-los entre tots. Així ens classificarem!

El destí també va deparar que, per tercera temporada consecutiva, el Noia Freixenet s'hagi de desplaçar a les illes Açores. Un viatge llarg i car, per acabar jugant a una pista molt complicada. Massa càstig per un club com el Noia amb un pressupost de poc més de 200 mil euros, no?

El desplaçament a les Açores és terrible en tots els aspectes. Econòmic, esportiu i laboral... Però això ja no es pot canviar. Hem de deixar de queixar-nos pel tema econòmic i moure'ns per buscar recursos. L'immobilisme no condueix enlloc. S'han de sumar forces, ser positiu i alimentar la il·lusió de tothom. Nosaltres esportivament intentem il·lusionar sempre a tothom. Lamentant-nos de la mala sort per les "boletes" del sorteig estem començant a perdre el partit. El cost que suposa aquest desplaçament ha de fer espavilar a tothom, ha de suposar una motivació extra per cercar nous recursos. Jo ja he dit que esportivament és un plaer jugar aquest tipus de partit. Si l'any vinent ens torna a tocar el Candelària estaré encantat... voldrà dir que hem tornat a fer una gran temporada.

I ja per acabar. L'any passat el Noia es va classificar per la fase final de la Copa del Rei, per la Final a 8 de la Lliga Europea i va quedar quart classificat a l'Ok Lliga. Com a entrenador del primer equip, què cal dir al poble de Sant Sadurní perquè continuï confiant i donant suport a aquest equip?

Esportivament es pot dir ben poca cosa més. Ens llevem ben d'hora i anem a entrenar molt tard i competim contra els millors. Ja he dit que jugar amb l'Ateneu ple és un luxe i un plus pels jugadors. És difícil que les coses esportivament sempre siguin així... potser quan no ho siguin es valorarà el que s'ha fet fins ara. Crec que estem en un punt d'inflexió total i la gent ha de ser conscient de l'esforç del dia a dia, dels jugadors, dels que ens ajuden amb l'aigua i la roba i els patins (Candido i Paquito) i en la Organització Burocràtica de l'Equip (Esteve Pérez) i de les Juntes Directives. L'Ateneu ple és més bonic. Qui s'estimi el Noia que participi, que col·labori, que engresqui al seu fill, al seu germà i al seu veí... i que ens vinguin a veure..., que vinguin les Entitats del Poble i els patrocinadors i veuran que la nostra il·lusió i la nostra ambició no estan en crisi i que tot pot millorar quan més units estem.